Tot i el desnivell, es pot dir que aquesta és una etapa plana pel que fa a incidències.
Com moltes vegades, el camí, molt ben marcat en aquest tram, s’enfila pel costat del cementiri. Als afores després creuar una riera per un pont, passar pel costat de Can Perota i, més endavant, travessar per sota la carretera de Sant Hilari, resseguim una ampla pista que ens va enlairant. Ara són la riera de Riudecòs i la masia de Can Farriol els nous elements que deixem enrere.Per aquests camins és habitual trobar ciclistes i motoristes que volen compartir el goig de la muntanya amb els caminaires. No és en va que d’aquestes terres sorgeixen campions d’aquestes especialitats. A les envistes de Joanet saludem el pas d’un grupet dels darrers.
Entrem al poble i anem a parar davant de l’església per esmorzar. Fotografia obligada, la blanca església amb les Agudes nevades de teló de fons. Un simpàtic veí del poble, que ha sortit a donar un vol per la carretera, aviat troba una excusa per xerrar una estona amb nosaltres.Seguim.
Cap el cementiri i amunt. Lluny, el castell de Breda o Montsoriu retalla les boires de la plana de la Tordera. El camí és ample i ben senyalitzat. Deies? Una cruïlla sense indicacions torna a generar dubtes. No trobem per enlloc la famosa “Pedra d’en Serrallonga” que esmenta la guia.
Ens acostem a Sant Hilari. Ara és la granja de Can Faustino, on crien cavalls, la que atura la nostra marxa. N’hi ha de petits. “Aquell ha nascut aquesta mateixa nit”, ens assegura un dels encarregats.
Passem pel davant del castell d’en Roca, modern, remuntem una pujadeta i sortim a la carretera, just a l‘entrada de Sant Hilari, el poble de les incomptables fonts. Tot i amb això, el personal deleix per una clara ben fresca.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada