Desena jornada: CAN XEL - CARRETERA DE LA VALL DE BIANYA

Avui, sense autocar, el temps per situar els cotxes a la sortida i a l’arribada s’ha allargat i ja són dos quarts de deu del matí, però el rellotge de sol de Can Xel no ho marca: no té vareta i està a l’ombra. Fotografia de rigor i som-hi! De seguida entrem a la coneguda Fageda d’en Jordà cantada pel poeta Joan Maragall. No és el millor temps per caminar per aquest paratge, ara tot és molt verd i, malgrat l’encant d’aquest bosc, li manca la màgia dels colors de la tardor.

Tanmateix, la travessa és una delícia i la marxa bastant relaxada. Les màquines de retratar no paren. Decidim esmorzar abans de sortir de la fageda, al costat d’una finca, i tot seguit enfilem la baixada cap a Olot que veiem al fons. No hi ha pèrdua. Passem per una zona agrícola amb camps daurats tenyits de vermell per les roselles. Poca estona més i ja som a la capital de la Garrotxa.

En un parc, preguntem per la carretera de les Freixes a un parell de vianants els quals no ens hi saben adreçar. Tirem endavant, cap al cèntric carrer de Sant Miquel. Aquí ja ens hi orienten després de fer una volta que ens podíem haver estalviat. El nostre pas és seguit amb sorpresa per la gentada que passeja a mig matí per aquesta zona comercial.

Aviat, seguint la carretera indicada, el centre queda enrera -Olot no deixa de ser un poble gran- i passem entre dos turons, els volcans Montsacopa i de la Garrinada, tot i que des del camí no els veiem bé. Al cap de mitja hora arribem a una depuradora i, tot seguit, travessem el Fluvià. Una altra mitja horeta i ja som a la carretera de la Vall de Bianya. Aquí ens quedem, al costat d’una zona industrial i amb molta set perquè el sol apreta.
A buscar els cotxes i cap a casa.

.