Dotzena jornada: VALL DEL BAC - BAGET

La tardor ja és aquí i el grup s’ha retrobat per continuar la marxa per aquest llarg camí que ens mena cap al nord, cap al cim del Canigó.
Fa pocs dies, encara algú havia anat a la platja i ara, situats al punt de sortida de l’etapa d’avui, el termòmetre assenyala 4 graus. El fred, tot i no ser intens, es fa notar i més d’un lamenta no haver portat els guants.
L’autocar ens ha portat novament davant l’Hostal de la Vall del Bac que segueix tancat. Noves cares a l’expedició, en total som quinze marxaires. Tot i amb això, avui, per diferents motius, han excusat la seva assistència set dels habituals. Déu n’hi do.


La manca d’entrenament d’aquest estiu fa que inicialment ens prenguem les coses amb força calma. Remuntem un corriol pel darrera l’hostal i, de mica en mica, anem guanyant altura. Passem pel costat de l’antiga escola i cal Ferrer. Deixem al nostre pas un antic molí.
La vall es va engorjant i el camí s’enfila seguint la riera d’Oix. El sol, que ha remuntat la serralada del davant, escalfa una mica l’ambient. El ritme, tot i la pujada, també creix.
Amb uns minuts per sota de l’horari previst, finalment arribem al punt escollit per esmorzar: el Saguer de Pera, una masia que sembla habilitada com a segona residència. No hi ha ningú i ens acomodem a l’era per reposar forces.
A la represa, passem per can Cortal i, poc més endavant, toquem el sostre de l’etapa al coll del Salomó (800 m.) per on passa la carretera de Castellfollit de la Roca a Baget.
La travessem, i ara cal anar baixant fins a la petita vall on hi ha Baget, que no veiem. Passem pel davant de can Salomó. Un vellet, assegut davant la porta, amb el polze ens indica que el camí es desvia cap a l’esquerra. Algú li adreça unes paraules però l’home no hi deu sentir gaire perquè la resposta no s’ajusta al comentari.


El corriol s’estreny i es fa difícil per la presència de molts esbarzers. Poca gent deu passar per aquí. Finalment topem amb la llera d’una petita riera. Cal seguir uns metres pel llit de la riera abans de trobar la continuació del camí.
Novament retrobem la carretera de Baget. Abans hem travessat una altra riera per sobre d’un pont romànic en molt bon estat. Les càmeres de fotografia han fet la seva feina.
A partir d’ara, només ens cal seguir una mica més d’un parell de quilòmetres per la carretera fins a Baget.

Entrem al poble per un passeig paral·lel a la riera i ens cal superar un bon desnivell per arribar a la plaça de l’església, famosa pel magnífic Crist romànic que guarda.

Cap comentari:

Publica un comentari