Etapa absolutament plana, en el sentit de que no hi ha hagut incidències ni gaires llocs de pas massa remarcables. Pel que fa al desnivell: 370 metres sobre el nivell del mar a la sortida, pujada al coll de Passa-serres a 780 metres i descens a la vall del Bac a 580 metres. Poca dificultat.
Per la carretera de Capsec, amb un primer tram asfaltat, enfilem la vall que conforma la riera del mateix nom per superar la petita serra de Malforat que ens separa de la vall del Bac.
A pocs metres de la sortida, a peu de camí, a la dreta, una petita capelleta dedicada a sant Josep en un nítxol sobre una peanya de pedra. Travessem un pont sobre la riera. En aquesta zona, els camps verdegen amb una prometedora collita de blat de moro, més tardà que el blat.
El camí passa per la Tria, amb un galliner cridaner dominat per un parell de galls de panses. Vint minuts després som a la cruïlla de Capsec, amb el seu antic hostal. Masies esparses aquí i allà. Seguim però pujant cap al coll tot fent marrades fins a Passa-serres. Merescuda parada per esmorzar. Davant se’ns obre un espès corredor entre muntanyes: la Vall del Bac.
La baixada, sense contratemps, és suau i dóna peu a la tertúlia. En poc més d’una hora som a peu de l’estreta carretera que ressegueix la vall des de Castellfollit de la Roca fins a Sant Pau de Segúries. A la cruïlla un monòlit ens recorda que arribem a la Vall del Bac. Seguim la carretera cap a ponent, cosa d’un quilòmetre, fins a l’antic Hostal de la Vall del Bac, al peu d’una important cruïlla de camins rurals de la zona. Ens refresquem a l’abeurador del davant de l’hostal que és tancat.
Per la carretera de Capsec, amb un primer tram asfaltat, enfilem la vall que conforma la riera del mateix nom per superar la petita serra de Malforat que ens separa de la vall del Bac.
A pocs metres de la sortida, a peu de camí, a la dreta, una petita capelleta dedicada a sant Josep en un nítxol sobre una peanya de pedra. Travessem un pont sobre la riera. En aquesta zona, els camps verdegen amb una prometedora collita de blat de moro, més tardà que el blat.El camí passa per la Tria, amb un galliner cridaner dominat per un parell de galls de panses. Vint minuts després som a la cruïlla de Capsec, amb el seu antic hostal. Masies esparses aquí i allà. Seguim però pujant cap al coll tot fent marrades fins a Passa-serres. Merescuda parada per esmorzar. Davant se’ns obre un espès corredor entre muntanyes: la Vall del Bac.
La baixada, sense contratemps, és suau i dóna peu a la tertúlia. En poc més d’una hora som a peu de l’estreta carretera que ressegueix la vall des de Castellfollit de la Roca fins a Sant Pau de Segúries. A la cruïlla un monòlit ens recorda que arribem a la Vall del Bac. Seguim la carretera cap a ponent, cosa d’un quilòmetre, fins a l’antic Hostal de la Vall del Bac, al peu d’una important cruïlla de camins rurals de la zona. Ens refresquem a l’abeurador del davant de l’hostal que és tancat.
Amb aquesta etapa tanquem la temporada. Seguirem a finals d’estiu.
.
Tanmateix, la travessa és una delícia i la marxa bastant relaxada. Les màquines de retratar no paren. Decidim esmorzar abans de sortir de la fageda, al costat d’una finca, i tot seguit enfilem la baixada cap a Olot que veiem al fons. No hi ha pèrdua. Passem per una zona agrícola amb camps daurats tenyits de vermell per les roselles. Poca estona més i ja som a la capital de la Garrotxa.
