Novena jornada: COGOLLS - CAN XEL

Dalt del turó, Sant Salvador de Puig-Alder

Més matiners que nosaltres, quan arribem a Cogolls, trobem el cel ple de globus que aprofiten la fresca de la matinada per sobrevolar la zona volcànica de la Garrotxa i han escollit aquest petit nucli per fer terra.Reprenem el camí del Nord des d’aquest punt tot travessant una riera i remuntem en direcció a la casa Nova de l’Estanyol, a una hora de distància. En aquest punt, alguns prenem una petita desviació per pujar a l’ermita de Sant Salvador de Puig-Alder, antic castell que dominava totes les terres de la rodalia. Al el blanc Pirineu. Aquest és un bon punt per distreure la vista mentre aprofitem per esmorçar. La resta de caminants ho fa abaix, en un paratge ombrívol. Els mòbils serveixen per coordinar l’acció.
.

De baixada, reagrupament. Travessem un camp d’userda i passem pel davant de ca l’Estanyol d’Amunt. Un quart d’hora després entrem al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aviat, aquí i allà, anem trobant mostres terra volcànica. Coronem el coll de Serrella (850 metres) i, poc temps després, el de la Font Pobre (910 metres). Als nostres peus s’obre tota la vall d’Olot, amb els incontables turons vestigis dels antics volcans de la zona.

Comença una baixada continuada fins a la vall. Pel camí deixem can Bassols i Can Cassots. En aquest punt, ens creuen amb força gent que puja fins el volcà de Santa Margarida que queda, per un trencall, a la nostra dreta.
Seguim fins a Sant Miquel Sacot, ermita d’origen romànic molt reformada, on trobem molts de visitants. El bon temps porta molta gent a aquestes comarques. Un petit descans a l’ombra d’un teix i amb pocs minuts, per una pista asfaltada, ens plantem a can Xel, conegut restaurant al peu de la carretera de Santa Pau, punt i final de l’etapa d’avui.

Vuitena jornada: SANT MARTÍ SACALM- COGOLLS

La mola del Far, des de Sant Martí Sacalm

Tram molt senzill, amb una prolongada baixada des de Sant Martí Sacalm (806 m) fins a les Planes d’Hostoles (350 m) i una petita remuntada final fins a Cogolls.
Com sempre, per començar, foto de rigor a la que s’hi han afegit dos convidats inesperats, un parell de galls dindi que s’han acostat i s’han posat davant del grup molt “empavonats” per sortir a la foto.
Després de visitar la petita església romànica (s. XII) molt modificada, ha començat la rua. Al darrere, la vall del Ter, amb el pantà de Susqueda voltat de boires. Al davant, molt solellada, la gran depressió de la Garrotxa, amb la serralada pirinenca nevada al fons i el Canigó a la dreta, la nostra destinació. Una mica més avall, se'ns obre un petit mirador des d’on es veu el mar i bona part de l’Empordà, amb la serra del Montgrí i les Medes.
Agafem el camí que baixa i, passant pel costat de la Colònia del Noguer, divisem més avall Cal Parcers, masia situada en un lloc estratègic, amb gran extensions de terreny pla, una bassa molt gran i una vista preciosa. Hi arribem deu minuts després.
.

Amb la baixada el grup s’ha anat estirant. Sembla que comença a haver-hi gana i els del davant no paren. Després diran que cercaven el lloc adequat. El troben poc abans d’arribar a les Planes d’Hostoles: reagrupament i esmorzar.
Entrem a les Planes pel camí que va obrir l’antic carrilet que des de Girona pujava a Olot, ara anomenada via verda, molt transitada pels ciclistes. Passem per sota d’un pont i arribem a la carretera de Santa Coloma de Farners a Olot, la seguim al llarg del poble i, a la sortida, prenem a la dreta la que puja cap a Cogolls, uns tres quilòmetres i mig més amunt. Pujant, deixem a l’esquerra el Mas Farriol. Cogolls, algunes masies esparses i l’església romànica, pertany a les Planes. A la porta del petit cementiri, un advertiment: “Avui jo, demà tu”. Deixem-ho aquí.

.

Cogolls

Setena jornada: OSOR - SANT MARTÍ SACALM

El pantà de Susqueda des del coll de Nafré. Al fons, l'agulla de Rupit

Avui hem fet una mica de trampa i hem situat la sortida real dalt del coll de Nafré, a uns 3 quilòmetres d’Osor, on ens hi ha pujat l’autocar. Les causes han estat dues, la primera perquè volíem escurçar una mica l’etapa per arribar a Sant Martí Sacalm a l’hora convinguda i, en segon lloc, perquè molts ja havíem fet els 360 metres de desnivell d’aquest coll feia pocs mesos, quan vam seguir el GR 178, també conegut com a Ruta Serrallonga.
Situats doncs al coll de Nafré, als nostres peus hi queda el pantà de Susqueda amb la proa de la cinglera del Far clavada a la plana del Ter que s’obre a la dreta. La Garrotxa, al fons, resta amagada per uns núvols baixos que amenacen pluja.

Comencem la baixada cap el pantà, el qual anem entreveient pel mig dels arbres. Un cop a baix, ens cal vorejar-lo per la dreta fins arribar a la presa. El pantà és ple a vessar. Les pluges aquesta primavera són molt generoses, tant que ara mateix comença a plovisquejar.
Esmorzem sota la copa d’un avet impressionant al costat de la presa i reprenem la marxa. Ara ja plou de manera més regular. Cal tornar a pujar gairebé 500 metres per arribar a la gran plana que s’obre sota el santuari de la Mare de Déu del Far. Travessem una pedrera per sota i, després d’un giravolt, per sobre. Amb la pluja la marxa es fa feixuga.



Després d’una hora i mitja llarga de pujada, coronem la carena. Per uns moments, lluny, veiem l’església de Sant Martí, final de la nostra etapa. Continua plovent, però el camí ja és pla i molt obert. Massa, perquè unes fortes ratxes de vent, que amb la protecció de la muntanya no havíem notat, ens obliguen a tancar els paraigües que alguns portàvem. Sense més incidents, tres quarts d’hora més tard ja som a Sant Martí Sacalm, on ens espera l’autocar.
.